Un dels molts objectius que com a escola hem d’intentar aconseguir és el de preservar les tradicions i les festes per tal de mantenir viva la cultura popular. A Sitges, si una festa no corre perill és el Carnaval, ans el contrari. Tothom qui vulgui pujar en una carrossa o participar de la rua, no trobarà massa dificultats en fer-ho. Tot i així, a l’escola celebrem aquesta festa amb certa intensitat.
Fa tres anys (amb la pandèmia coma excusa), es va decidir recuperar les famoses consignes que durant moltíssims anys no havíem incorporat. I no sabem si l’any que ve les continuarem fent; dependrà, entre altres factors, del què decideixi la comissió de Carnaval.
Cada festa escolar, l’organitza una comissió representant de l’equip de mestres. S’intenta tenir en compte l’opinió de l’alumnat i es prioritza sempre el vessant educatiu. A vegades, les fetes són obertes a les famílies i altres vegades es fan de manera interna.
Concretament, aquest any, a part de les consignes setmanals, es va valorar que de cara el divendres de Carnaval, el més adient era fer una festa inetrna on els alumnes poguéssin gaudir dels balls de la resta de classes. I així es va fer.
La veritat és que la festa va sortir genial. A primera hora vam rebre la visita de sa Majestat Carnestoltes i la reina del Carnaval de Sitges. A continuació vam poder gaudir de l’apoteòsica llumenta de coreografies de cada classe per continuar amb un divertit ball carnavaler. Oer la tarda, l’AFA ens va oferir una exquisita xocolatada i vam fer una festa de disfresses lliures (no violentes).
Va ser una jornada divertida, alegre i festiva que donava el tret de sortida a diversos dies de gresca i disbauxa, això sí, fora l’escola.
Tornem dimecres, contents, però de ben segur que em cara de son.
Moltes vegades, a la gent que visita la nostra escola li sobta el fet de trobar més d’una mestra en una mateixa classe, i no només a les famílies, sinó també a companys i companyes de professió.
Molts ens pregunten: – “I què tal treballar en codocència? Com ho porteu?”
I a nosaltres ens encanta explicar-los les moltes coses que ens agraden d’aquesta metodologia; sobretot pensant en els infants, ja que reben diferents perspectives i pràctiques d’ensenyament, tenen accés a un major suport potenciant, així, el seu costat acadèmic i personal, i aprenen de manera més col·laborativa i participativa, desenvolupant al mateix temps les seves habilitats socials.
A alguns i algunes profes, però, els pot ser difícil treballar d’aquesta manera, i també és comprensible: establir rols i responsabilitats clares entre iguals pot causar confusions, especialment si tenen estils d’ensenyament diferents. Tot i això, aquests obstacles es poden minimitzar mitjançant una bona comunicació i planificació, i deixant molt clar els rols i les responsabilitats des del principi. I és que, poder compartir la càrrega de treball i administració de la classe ens permet enfocar-nos en el desenvolupament de les habilitats del nostre alumnat i adaptar les experiències d’aprenentatge per satisfer les necessitats individuals d’aquests.
A la nostra escola aquesta pràctica està força estesa entre els diferents cursos i ho portem fent de fa ja molts anys. Començant pels ambients de lliure circulació, en els quals, hi ha mestres repartides per diferents espais i comparteixen l’alumnat de dos nivells, tant a i3-i4 com a i5-1r. Però on trobem un 100% de treball en codocència és al cicle dels grans (5è i 6è), on actualment tenim dos classes de 38 alumnes amb 2 mestres per aula a 5è, i un gran grup de 50 alumnes amb 3 mestres dins la mateixa classe.
En anglès diem: “Sharing is caring”, que vol dir: compartir és cuidar-nos o, més popularment conegut com: compartir és de guap@s! I res millor que la codocència per poder compartir i millorar la nostra pràctica per desenvolupar noves habilitats! Volem aprofitar des d’aquí per reivindicar la tasca, no gens fàcil, que fem els docents del Miquel Utrillo en pro de la codocència, perquè junts i juntes, SOM IMPARABLES!
A finals del curs passat, el consell escolar de la nostra escola va aprovar el nou Projecte Educatiu de centre.
La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació de Catalunya estableix que tots els centres vinculats al Departament d’Educació de Catalunya han de disposar de Projecte Educatiu.
El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és la màxima expressió de l’autonomia dels centres i recull la identitat del centre, explicita els objectius, n’orienta l’activitat i dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències necessàries per viure una vida plena.
La nostra escola, com a escola pública, es basa en els principis rectors dels articles 2 i 93 de la Llei d’Educació de Catalunya. A més, té una sèrie de valors i trets que la defineixen i la caracteritzen. La nostra és una escola:
On els alumnes són sempre els protagonistes de l’aprenentatge.
Que fa del gust per aprendre la seva raó de ser.
Amb una metodologia activa que es troba a la vanguarda de la innovació pedagògica.
Que utilitza permanentment la tecnologia no només com una eina indispensable sinó com un context en el que hem d’educar.
Que trenca amb l’organització tradicional (tant dels espais, com del temps i com dels agrupaments).
Oberta i connectada al món que vol contribuir a millorar la societat.
Inclusiva que respecta els diferents ritmes d’aprenentatge.
Que fomenta l’esperit emprenedor i promou la iniciativa i autonomia personal de l’alumnat.
Que promou l’educació integral de l’alumnat potenciant sempre la vessant humana.
Que té cura de totes les persones que hi formen part.
Si voleu llegir amb profunditat el document i conèixer la nostra línia pedagògica aquí teniu l’enllaç:
Ninus és un entorn interactiu d’aprenentatge amb el qual podem gaudir de contes, jocs i activitats corporals diverses amb un projector d’alta lluminositat i d’ultra curta distància de tir realitza una gran projecció clarament visible amb llum ambient. A més, una càmera de profunditat captura la posició i les accions que realitzen els nens dins de la projecció.
Es proposa una experiència significativa i vivencial ja que els nens estan immersos en un entorn que reacciona als seus moviments i accions. D’aquesta manera són protagonistes d’un aprenentatge actiu adquirint coneixements i habilitats mitjançant la psicomotricitat.
Es un dispositiu portàtil però que de moment hem ubicat a l’ambient de llum i ombres!! Després de practicar ja estem en condicions d’introduir-lo amb els alumnes de P3 fins a 2n. Durant aquesta setmana aniran passant diferents grups d’alumnes!
Com escola tenim molt clar en quin punt ens trobem i quin és el camí que ens queda per fer. Des de fa uns anys, ens vam adonar que el món de l’educació necessitava un canvi, necessitava regenerar-se, apropar-se a la realitat del món actual. Calia repensar l’escola i així ho vam fer. És per això que en primer lloc, tot l’equip docent va acordar quines eren aquelles capacitats fonamentals que havien d’assolir els i les nostres alumnes en acabar l’etapa obligatòria amb nosaltres. Més enllà d’assolir uns objectius acadèmics (que no es poden deixar mai de banda), vam establir una sèrie de competències que crèiem que s’havien de potenciar des de l’escola; capacitats com saber treballar de manera col·laborativa, desenvolupar el pensament crític, adapatar-se als canvis o aprendre a gaudir d’allò que es fa. Aquestes i altres capacitats han posat les bases del nostre renovat proje, investigant, compartint, ensenyant… de la mateixa manera, parcelar els aprenentatgescte educatiu. A l’escola Miquel Utrillo basem l’ aprenentatge treballant de manera globalitzada per mitjà tant d’ambients d’aprenentatge com de projectes interdisciplinars.
Tot i que ja hem avançat molt i, avui, podem dir que som una de les escoles públiques de Catalunya que més i millor a integrat la innovació pedagògica, estem convençuts que encara ens queda molt recorregut per fer, perquè el canvi ha de ser constant.
Considerem que hi ha tres factors clau que afavoreixen el canvi metodològic: La metodologia emprada, la tecnologia utilitzada i, finalment, l’adequació dels espais. Són tres puntals indisociables que cal tenir sempre present de manera acurada.
LA METODOLOGIA EMPRADA:
El temps en què l’alumnat arribava a classe i es dedicava simplement a escoltar les explicacions del mestre o a seguir al peu de la lletra el que dèia el llibre de text s’ha acabat, està obsolet. Avui en dia, la ciència ens ha demostrat que els alumnes aprenen fent, fragmentar-los en assignatures aïllades no fomenta que aquests aprenentatges siguin reals, vivencials, descontextualitzats.
És per això que a l’escola treballem de manera gl obalitzada. Els més petits de l’escola, de P3 a 1r, treballen mitjançant ambients de lliure circulació on se’ls garanteix infinitat de propostes que fomenten el seu desenvolupament i on es potencia que escullin el seu propi camí d’adquisició de coneixement.
A primària, a l’escola es treballa per projectes que s’adapten a les necessitats, gustos i potencialitats dels alumnes. Alguns projectes són proposats pels propis alumnes i d’altres estan dissenyats pels mestres que fan de guia. Perquè el paper del mestre al segle XXI ha de ser fer de guia, d’acompanyant de l’alumne/a en el seu procés de desenvolupament educatiu.
A les aules de 5è i 6è, treballem amb els dos grups del nivell junts; és a dir, tenim una sola aula amb 50 alumnes i tres mestres de manera permanent. En conseqüència, la càrrega de classe magistral ha quedat relegada a moments molt puntuals per donar pas a la potenciació del treball cooperatiu. Basem l’aprenentatge en Projectes Guiats amb una durada aproximada d’un mes. A cada projecte, els alumnes tenen un repte a aconseguir (el disseny d’una campanya publicitària, l’enregistrament d’un vídeo, la creació d’un programa de ràdio …) i per aconseguir-ho, han de completar diferents tasques (algunes individuals i altres en grups de 4 alumnes) que impliquen l’adquisició de diferents competències. No tenim assignatures ni horari fix, cada alumne posseeix una Tablet i, permanentment, fem servir tot l’entorn de G-suite for Education.
LA TECNOLOGIA UTILITZADA:
Si vivim al segle XXI, no podem donar l’esquena a la tecnologia. Les feines han canviat (i més que canviaran), les comunicacions entre les persones també, i les fonts de coneixement han augmentat de manera exponencial. Si el 90% de les persones disposen d’un dispositiu mòbil per estar connectats al món, per què hauríem de negar aquesta possibilitat als alumnes?
Com ja hem dit, a l’escola, des de fa anys apostem per les noves tecnologies. Tenim totes les aules digitalitzades, disposem d’un gran banc de tabletsper als més petits i un projecte d’1×1 de tablets a partir de 4t de primària (cada alumne el seu propi dispositiu). A més, des de fa dos anys hem adquirit una impressora 3D i robots educatius que anem integrant a les aules de manera gradual. Utilitzem tots els serveis de la plataforma de Google G-Suite for education que ens facilita la gestió i comunicació de coneixement.
L’ADEQUACIÓ DELS ESPAIS:
La tercera peça fonamental per a facilitar el canvi metodològic és l’adequació dels espais. Si bé és la que ens està costant més, pensem que cal dedicar esforços en aquest sentit. Les classes tancades entre quatre parets han deixat de tenir sentit i ara, passejant per l’escola, no és difícil trobar grups d’alumnes ajeguts als passadissos, a la sala de mestres, en sales desocupades o fins i tot al pati, treballant aspectes concrets relacionats amb els seu projecte. Si el que volem és potenciar el treball en grup de manera flexible, tenir el mobiliari adequat és un factor molt important.
A dia d’avui, hem aconseguit adequar els espais de P3 a 1r amb mobiliari d’estil nòrdic i càlid seguint un model que afavoreix el treball mitjançant ambients.
A las segona planta però, on es troben les aules de 2n a 6è volem donar un aire més fresc, més lluminós i més diafan. La metodologia de treball és diferent i les necessitats en quant a mobiliari també ho són.
Els cursos de 5è i 6è de primària ja disposen del mobiliari adequat. És en aquests cursos on treballem amb classes de 50 alumnes i 3 mestres de manera permanent. Però el que ara volem, és reformar els espais de 2n, 3r i 4t.
Dijous pel matí, tots els directors i caps d’estudis de les escoles del Garraf vam ser convocats per l’equip tècnic del Departament d’Ensenyament per rebre informació relacionada amb el nou decret sobre el currículum de l’educació primària.
Creiem que pot ser d’interès informar a les famílies que el nou currículum de Primària no planteja canvis formals pel què fa a quantitat d’hores de les àrees ni a canvis en l’organització escolar. Sinó que es centra, sobretot, en aspectes metodològics.
En línies generals, com a comunitat educativa, hem de tenir present que:
L’escola ha de formar ciutadans competents, això vol dir:
– Persones capaces de seleccionar, entre el bagatge acumulat (al llarg dels cursos i sumant tots els continguts)
allò que han d’aplicar per a la resolució d’una nova situació.
– Persones capaces de transferir un determinat contingut adquirit en una matèria a la resolució d’un
problema que se’ls hi plantegi en qualsevol altra situació.
– Persones que hauran d’aprendre al llarg de tota la seva vida
– El mon està canviant vertiginosament i l’escola no n`és aliena.
– L’alumne, més que mai, ha de ser el protagonista del seu aprenentatge.
Des de l’escola, estem creant espais de debat i reflexió per enfocar l’educació del futur.
