Fa aproximadament un any, per aquestes dates, el diari ECO de Sitges publicava un article del Pau (actual director de l’escola) sobre la importància d’innovar a l’escola. És un article que continua vigent i que volem compartir amb vosaltres ara que s’acosten les jornades de portes obertes. Esperem que us agradi:

La preinscripció escolar és a punt de començar. Moltes famílies visitaran els centres i podrant conèixer l’oferta educativa, revisaran els webs i parlaran amb amics i coneguts. S’acosta el moment de decidir on inscriure el seu fill o filla.

Malgrat les múltiples  recomanacions, cada família triarà escola basant-se en criteris diferents: uns l’escolliran basant-se en el projecte educatiu del centre, altres prioritzaran les instal·lacions, n’hi haurà que s’hauran fixat en les ofertes extraescolars o en la qualitat de la seva cuina. També és d’esperar que hi hagi qui prioritzi la proximitat respecte l’habitatge o qui triarà en funció del que triïn les seves amistats; fins i tot, hi haurà gent que escollirà l’escola perquè, i això a Sitges continua essent un factor influent, és l’escola de tota la vida.

Triïn l’escola que triïn, poden estar tranquils, l’oferta educativa a Sitges és bona. I això és quelcom del qual ens hem de felicitar.

Però, escullin l’opció que escullin,  els pares i les mares també han de saber que les escoles no tenen (o no tindran) res a veure amb aquells llocs on van estudiar quan eren petits. Aquell model d’escola unidireccional, on el mestre explicava i l’alumne escoltava assegut permanentment en el seu pupitre, és un model totalment obsolet.  De fet, aquell model ja era antic fa vint o trenta anys ja que es va dissenyar durant la industrialització i pretenia preparar les persones per anar a treballar a la fàbrica.

És important saber que  el temps de l’escola homogeneïtzadora, despersonalitzada i sense massa marge per a la creativitat  està, sortosament, extingint-se. Aquella estructura gairebé militar (silenci, comença la classe, es revisen els deures, s’amplia el temari mitjançant la lectura del llibre de text, s’imposen els deures per al dia següent, s’acaba la classe),  ja no és una estructura vàlida per al segle XXI.

Socialment, vivim temps de canvis extraordinaris, des de la Revolució Industrial que la societat no s’havia transformat tant. Hem canviat la manera com ens comuniquem, ens informem, treballem o protestem. I el futur és ben incert. El 80% de les feines que es realitzaran d’aquí a 25 anys encara no existeixen. Com podem preparar els infants per a treballar en unes feines que encara ni existeixen? Com preparar-los per a utilitzar una tecnologia que encara no s’ha inventat? Si fa un temps, la transformació educativa era només l’anhel d’alguns, avui s’ha convertit en una absoluta  necessitat col·lectiva.

L’escola només té una opció: innovar.

A l’escola cal innovar perquè, més enllà de memoritzar conceptes sense sentit, necessitem persones capaces d’investigar, de raonar, de fer transferències entre els coneixements apresos; capaces de relacionar i relacionar-se, que comprenguin el valor del treball en equip. Persones que, en comptes de defugir els problemes, els afrontin i els resolguin.

Cal innovar perquè des de l’escola s’ha de potenciar més la curiositat, la imaginació,  la creativitat…

Cal innovar perquè cal preparar els infants per a viure una vida plena en un món complex. Perquè només si aprenen a ser persones crítiques i a gestionar la informació de manera adequada es podrà, per exemple,  combatre el drama de les “fake news”.

Cal innovar perquè el fet d’aprendre no finalitza als 12 anys, ni als 18, sinó que continua al llarg de tota la vida i, per tant, si en les edats primerenques no garantim a l’alumnat experiències d’aprenentatge memorables basades en l’emoció o no fomentem, de manera radical,  la competència d’aprendre a aprendre, el que estem fent és abocar-los al fracàs.

I sobretot, des de l’escola cal innovar perquè ells, els infants d’avui, són els que han de construir un millor demà; i tal i com se li atribueix a Albert Einstein, si es volen  resultats diferents, no es pot fer sempre el mateix.

I si no es creu en la innovació pedagògica per cap de les raons anteriors, com a mínim  que s’innovi per intentar reduir les dades desastroses que ens arriben des de les institucions: A l’estat espanyol tenim un 19,5% d’abandonament escolar, el doble que la mitjana europea (10,7%) i per sobre de països com Portugal (14%) o Itàlia (13,8%).

Per tant, toca innovar, és a dir,  introduir quelcom nou per garantir l’èxit educatiu que, en definitiva, és la principal funció  de l’escola.