Quan s’acosta el període de preinscripcions escolars moltes famílies s’adrecen a l’escola per informar-se quan són les portes obertes per venir a visitar-nos, d’altres ens demanen directament informació sobre nosaltres; sobre com treballem. Ens pregunten què és “això” dels ambients, els projectes, les SDs… D’altres ens qüestionen “com” es treballa per projectes, o què és exactament el treball globalitzat.
En aquesta entrada us posarem un exemple molt pràctic de com treballem de manera globalitzada amb el cicle dels Grans de la nostra escola, i així fer-vos una idea més aproximada del treball globalitzat, que és un dels aspectes bàsics del treball per projectes.
Com molts ja sabeu, al llarg d’aquest segon trimestre els diferents cursos de l’escola estem realitzant el projecte transversal “Sitges Mola”, on cada curs treballa aspectes de diferents àrees relacionats tots ells amb el nostre municipi i el seu entorn. Cada curs ha optat per treballar una temàtica diferent; alguns han escollit l’entorn natural del parc del Garraf; d’altres la façana marítima; un altre grup la història de Sitges; la gastronomia típica del territori, els events culturals de Sitges… Al cicle dels grans, igual que sempre fem abans de començar una SD, hem proposat una sèrie d’aprenentatges de diferents àrees per sentar les bases perquè cada curs pugui desenvolupar el seu propi projecte segons els interessos generals del grup. Aquesta primera fase, és la fase de documentació.
Si en aquest projecte la temàtica protagonista ha de ser Sitges, els mestres planificarem una sèrie d’activiats diverses i des de la perspectiva de diferents àmbits que ajudin a l’alumnat a situar Sitges en el món. Així doncs, concretament, a partir de la història d’un personatge inventat que vol visitar Sitges (un extraterrestre), el convidem a que segueixi una sèrie de passos per arribar al nostre poble.
Primerament necessitarem explicar-li al nostre convidat cap a quin continent s’ha de dirigir, per tant, l’alumnat haurà de saber com està organitzat el món, quins continents hi ha, què són les coordenades de latitud i longitud, i com s’utilitzen per poder localitzar llocs i ubicacions. De mica en mica ens anem apropant més a la nostra ubicació. Haurem de conèixer coses sobre el nostre continent, el nostre país, la nostra comunitat autònoma, les comarques, el Garraf, i finalment Sitges. D’aquesta manera estem treballant el coneixement del medi (l’organització del territori, el relleu, els paisatges, els climes…) juntament amb les matemàtiques (eixos de coordenades, gràfics, d’estadística…) i la llengua (comprensió i expressió oral i escrita) al mateix temps, i de manera competencial, ja que ho fem amb una intenció pràctica i un objectiu clar, no només pel fet en si mateix d’aprendre’s els continents, les comarques o les coordenades d’una manera descontextualitzada.
Per fer aquests aprenentatges globals, no els parcel·lem en llengua, mates i coneixement del medi. S’executen de manera conjunta, igual que en la nostra vida quotidiana. Oi que quan anem a comprar ens planifiquem, ens ubiquem, demanem els productes i els paguem sense haver de pensar?
“Ara faig una planificació, ara busco la ubicació dels llocs on he d’anar, ara parlo, ara calculo el preu i ara pago…“
Doncs passa el mateix quan diem que fem treball globalitzat, i això ens ho trobem quan els nostres nens i nenes de l’escola treballen per ambients, fan projectes o desenvolupen seqüències didàctiques (SD).
A la part final d’aquesta fase de documentació hem fet servir un dron, que també és un dels milers d’aparells geocalitzats que utilitzem en el nostre dia a dia, per enlairar-lo a més de 250 metres d’alçada i poder veure la nostra comarca, a vista d’ocell, gairebé al complet. Amb aquesta activitat aconseguim cridar l’atenció de l’alumnat amb el dron i ens serveix com un exemple ideal per veure l’aplicació real de les coordenades que fa servir el GPS d’aquest aparell. Finalment, visualitzem les imatges enregistrades i a partir de l’observació detectem tots aquells elements del paisatge del Garraf que el caracteritzen (el litoral amb penya segats, el massís del Garraf, vegetació típica mediterrània…), així com els efectes visibles de l’acció de la mà humana en el medi natural (construcció d’habitatges, polígons industrials, carreteres, camps de conreu, espigons…). Finalment, l’alumnat pren nota d’aquestes observacions i culmina l’activitat amb una expressió escrita explicant com és el seu dia a dia, reflectint les característiques principals de la nostra comarca.
Aquest exemple pràctic explica com es desenvolupa el treball globalitzat a partir de quart. Evidentment, en els cursos dels més petits sempre es treballa de manera global. Mai es farà una classe de llengua o de matemàtiques. Al llarg de tot el cicle d’educació infantil es posen les bases de l’alfabetització, així com de la motricitat fina, o de la manipulació matemàtica d’entre altres. A partir de primària es garantitzen alguns aprenentatges bàsics i sistemàtics de lectoescriptura i matemàtiques però sense perdre mai de vista el treball globalitzat des de totes les àrees.
