Jugar o fer deures aquesta és la qüestió
Recentment a La Vanguardia es va publicar aquest interessant article sobre els deures, “Dedicar més de 4h setmanals als deures és inútil”. Els deures és un tema força controvertit a casa nostra, però una vegada més les dades apunten cap a la poca correlació entre deures i aprenentatges. És clar que des del punt de vista de l’escola els deures són una molt bona eina per donar més continuïtat al treball escolar. Però des d’una concepció educativa més holística, que contempla que l’alumne creix a partir de la suma de múltiples experiències més enllà de les estrictament acadèmiques, desenvoupar-se personalment implica tenir temps per poder conreuar l’experimentació, l’enginy, el joc o la creativitat.
El temps és un bé escàs a la nostra societat. Sovint els adults en som els més privats i de retruc els nostres fills i filles s’hi veuen arrossegats. La necessitat de tenir espais oberts, no dirigits, és una font infinita d’aprenentatges que hem de promoure. I és clar que l’escola pot contribuir-hi. Possiblement els deures han de continuar essent presents a l’escola però si més no cal contribuir a generar espais de treball que portin als alumnes a fer-se preguntes, investigar, experimentar o a voler saber més deixant de banda deures anacrònics repetitius que poden fins i tot provocar la desmotivació dels que els han de fer.
I en la mesura del possible els deures han de deixar espais notables al joc. Tal com recull Peter Gray, en aquest TED que em va fer arribar el meu company “The decline of play”, el joc és un espai fonalmental de desenvolupament dels infants. Jugant és on realment els infants aprenen a controlar la seva vida, és el lloc on aprenen a resoldre els seus conflictes, on són feliços, on aprenen a relacionar-se amb els altres, on aprenen a practicar l’ampatia i superar el narcisisme. Per descomptat el joc per definició és creatiu i innovador. Els deures i moltes vegades la mateixa escola no té prou capacitat per generar els rang d’aprenentatges intrínsecs al joc. Tal com diu Peter Grau pot ser sí que els nostres infants estan perdent l’oportunitat de jugar. No estic segur que sigui així per sí que crec que l’escola ha de posar els màxims mecanismes per incloure el joc a les seves programacions i ha de garantir que els seus alumnes gaudeixin d’espais el més rics possibles per exericir el dret i deure de jugar dels infants.
Us recomano tan l’article de La Vanguardia com el TED d’en Peter Gray per reflexionar sobre el paper dels deures i el joc en la vida dels nostres infants.
Per què no ho fem al revés? A “INFORMACIONS PEDAGÒGIQUES”
La utilitat dels deuresA “INFORMACIONS PEDAGÒGIQUES”
Utilitzar Google als exàmens, ¿futur o relliscada?A “ARTICLES INTERESSANTS“