L’aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte en el qual els participants es formen tenint en compte necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.
L’escola ja fa anys que aposta per propostes d’aquest tipus i la jornada de donació de sang, i les setmanes prèvies, és un dels moments que amb més intensitat es viuen, especialment a 6è, però també en tot el conjunt de l’escola.
Enguany s’ha engegat un nou projecte, dut a terme per l’alumnat de 4t, titulat “El pati que volem”. Amb l’objectiu de dotar als companys i companyes del cicle de petits d’un pati adequat a les seves necessitats i preferències, les tres classes de 4t s’estan formant en diferents àmbits: els tipus de materials, la importància de la natura al nostre dia a dia, l’observació i anàlisi d’espais, les unitats de mesura i el dibuix a escala, entre altres.
Durant la seva formació, que encara segueix, han passat per una etapa de recollida de dades. Ells mateixos han creat taules d’observació i qüestionaris per l’alumnat de P5 i 1r, que els han servit per extreure’n informació d’interès per prendre decisions de cara al disseny del pati que hauran de presentar i defensar.
Malgrat que no seran beneficiaris directes dels canvis que provocaran al pati, el servei que l’alumnat de 4t està oferint als Petits i a l’escola és motiu suficient per despertar en ells un nivell d’implicació i motivació més que evidents.
El consell escolar del centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre.
En els centres públics, la funció principal del consell escolar és participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al funcionament i l’organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, etc.
Cada quan es reuneix?
El consell escolar de la nostra escola acostuma a reunir-se un cop al trimestre ( tot i que en alguna ocasió s’ha hagut de reunir de manera extraordinària). Les reunions es poden fer presencials o telemàtiques i es fan per la tarda (a partir de les 17h).
Qui hi forma part?
En el consell escolar hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa. A la nostra escola hi ha els següents representants:
Director o directora.
Cap d’estudis.
5 representants de famílies escollits en votació.
1 representatnt de l’AFA.
6 representants de mestres escollits en votació.
1 representant del PAS escollit en votació.
1 representant de l’Ajuntament.
Quines són les funcions?
Corresponen al consell escolar les funcions següents:
Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres.
Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.
Aprovar les propostes d’acords de corresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions.
Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.
Aprovar la carta de compromís educatiu.
Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.
Intervenir en el procediment d’admissió d’alumnes.
Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director o directora.
Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes.
Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.
Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar.
Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.
Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries
Tot just fa un mes acabàvem la nostra clàssica presentació de projectes, aquest any però amb una peculiaritat extra. Tots els cursos de l’escola partíem amb el mateix títol pel projecte:
“SITGES MOLA”
Les diferents classes van realitzar projectes relacionats amb Sitges però cadascuna d’elles va prendre una direcció diferent. Unes van optar per treballar i gaudir de la fauna i flora del Garraf, d’altres es van interessar per la façana marítima, la pesca i el comerç marítim, i fins i tot alguns van aprofitar per investigar a fons sobre les arrels històriques, culturals i gastronòmiques del nostre fascinant municipi.
L’aventura que expliquem aquí va sobre uns nens i nenes que es van preguntar…
“Què passa quan un paper, un plàstic o quasevol deixalla cau al mar? Torna cap a la platja? Va mar endins? S’enfonsa davant de la nostra costa? Fa cap en una d’aquestes illes immenses de plàstic?”
Aquest dubte, que també era dificilíssim de resoldre per les pròpies mestres, mereixia d’una dedicació especial. I és que molts cops, jo mateix com a persona aduta, m’ho havia qüestionat en més d’una ocasió. Llavors vam tenir una idea interessantíssima…
“Comprarem un tracker GPS i el tirarem al mar per veure què passa quan una deixalla acaba a la platja”
Com vam començar?
Llavors va ser quan l’alumnat de la classe dels Grans CD van començar a treballar de valent amb la intenció de descobrir quina direcció pren la brossa quan cau al mar, i a més a més, poder conscienciar el màxim de gent possible per fer un món més sostenible i lliure de plàstics, culminant amb una campanya de neteja de platges.
Vam adquirir el dispositiu GPS i assessorats per experts en el tema, el vam posar a dintre d’un recipient plàstic molt ben precintat junt amb un codi QR.
Aquest codi redirigeix a una pàgina web que el mateix alumnat es va encarregar de dissenyar, on s’informa amb tres idiomes diferents (català, castellà i anglès) a la persona que trobi el dispositiu de quin projecte es tracta i que ha de fer en cas que el trobi. Ho voleu veure? CLIQUEU AQUÍ!!
Sabeu com va sortir l’experiment?
Quan ja estava tot preparat, alguns nens i nenes de la classe van pujar al vaixell del capità en cap del Port d’Aiguadolç i van entrar una milla endins per deixar anar el tracker a una distància considerable de la costa. Acte seguit vam començar a fer-ne el seguiment, i els resultats van ser realment sorprenents. MIREU MIREU!!!
Recorregut de l’Utrillo Tracker
Cada dia a l’arribar a l’escola comprovàvem on es trobar el nostre Tracker, i la veritat és que cada dia ens sorprenia. Durant les primeres 24 hores vam poder observar com el dispositiu havia fet un recorregut realment llarg. Es va desplaçar fins arribar gairebé a la platja de Gavà i va fer mitja volta fins arribar quasi a tocar a les costes de Garraf. Després d’això vam poder veure que es va mantenir dibuixant vuits a una distància d’entre 10 i 15 km davant de la costa de Sitges i Garraf. Fins que va començar a desplaçar-se en direcció sud-oest arribant a l’alçada de Vilanova.
Seguiment de les últimes hores abans d’encallar
Quan ja pensàvem que el perdríem de vista i que faria cap a Mallorca o Menorca, una llevantada va portar l’Utrillo Track directe cap a Sitges. Concretament a l’espigó de la platja de l’Estanyol. O sigui que… S’ACABA L’AVENTURA…
Sabem que el nostre dispositiu està a l’espigó però no el podem recuperar “de moment”. La nostra hipòtesi és que les onades han empès el tracker i s’ha quedat encallat entre les roques. Llavors ara, l’haurem de recuperar…
Participarem al CATALUNYA CLEAN UP CHALLENGE
A partir d’aquesta experiència, la mateixa classe prepararà una campanya de recollida de brossa de les nostres platges per a la resta d’alumnes de les classes dels Grans. Però això no acabarà aquí… Necessitarem de l’ajuda dels companys i companyes de tota l’escola i de les seves famílies per participar al Catalunya Clean Up Challenge. En els propers dies informarem amb més detall a través de les xarxes i del butlletí informatiu de l’escola, però ja ens avancem:
Aquest repte consisteix en aconseguir recollir i comptabilitzar una quantitat bastant gran de residus del medi natural. En el nostre cas serà de les platges de Sitges. A partir d’una app, s’hauran de capturar tots i cadascun dels residus que recollim per a que la mateixa app en faci el comptatge i la classificació dels residus que acabem salvant.
Des de l’escola creiem profundament en la sensibilització sobre la prevenció de residus per poder ajudar realment al nostre planeta. Aquest és un pas més per seguir creant aquesta consciència ecològica que necessitem amb tanta urgència, i que des de l’Utrillo seguirem lluitant per aconseguir-ho.
Quan s’acosta el període de preinscripcions escolars moltes famílies s’adrecen a l’escola per informar-se quan són les portes obertes per venir a visitar-nos, d’altres ens demanen directament informació sobre nosaltres; sobre com treballem. Ens pregunten què és “això” dels ambients, els projectes, les SDs… D’altres ens qüestionen “com” es treballa per projectes, o què és exactament el treball globalitzat.
En aquesta entrada us posarem un exemple molt pràctic de com treballem de manera globalitzada amb el cicle dels Grans de la nostra escola, i així fer-vos una idea més aproximada del treball globalitzat, que és un dels aspectes bàsics del treball per projectes.
Com molts ja sabeu, al llarg d’aquest segon trimestre els diferents cursos de l’escola estem realitzant el projecte transversal “Sitges Mola”, on cada curs treballa aspectes de diferents àrees relacionats tots ells amb el nostre municipi i el seu entorn. Cada curs ha optat per treballar una temàtica diferent; alguns han escollit l’entorn natural del parc del Garraf; d’altres la façana marítima; un altre grup la història de Sitges; la gastronomia típica del territori, els events culturals de Sitges… Al cicle dels grans, igual que sempre fem abans de començar una SD, hem proposat una sèrie d’aprenentatges de diferents àrees per sentar les bases perquè cada curs pugui desenvolupar el seu propi projecte segons els interessos generals del grup. Aquesta primera fase, és la fase de documentació.
Si en aquest projecte la temàtica protagonista ha de ser Sitges, els mestres planificarem una sèrie d’activiats diverses i des de la perspectiva de diferents àmbits que ajudin a l’alumnat a situar Sitges en el món. Així doncs, concretament, a partir de la història d’un personatge inventat que vol visitar Sitges (un extraterrestre), el convidem a que segueixi una sèrie de passos per arribar al nostre poble.
Primerament necessitarem explicar-li al nostre convidat cap a quin continent s’ha de dirigir, per tant, l’alumnat haurà de saber com està organitzat el món, quins continents hi ha, què són les coordenades de latitud i longitud, i com s’utilitzen per poder localitzar llocs i ubicacions. De mica en mica ens anem apropant més a la nostra ubicació. Haurem de conèixer coses sobre el nostre continent, el nostre país, la nostra comunitat autònoma, les comarques, el Garraf, i finalment Sitges. D’aquesta manera estem treballant el coneixement del medi (l’organització del territori, el relleu, els paisatges, els climes…) juntament amb les matemàtiques (eixos de coordenades, gràfics, d’estadística…) i la llengua (comprensió i expressió oral i escrita) al mateix temps, i de manera competencial, ja que ho fem amb una intenció pràctica i un objectiu clar, no només pel fet en si mateix d’aprendre’s els continents, les comarques o les coordenades d’una manera descontextualitzada.
Per fer aquests aprenentatges globals, no els parcel·lem en llengua, mates i coneixement del medi. S’executen de manera conjunta, igual que en la nostra vida quotidiana. Oi que quan anem a comprar ens planifiquem, ens ubiquem, demanem els productes i els paguem sense haver de pensar?
“Ara faig una planificació, ara busco la ubicació dels llocs on he d’anar, ara parlo, ara calculo el preu i ara pago…“
Doncs passa el mateix quan diem que fem treball globalitzat, i això ens ho trobem quan els nostres nens i nenes de l’escola treballen per ambients, fan projectes o desenvolupen seqüències didàctiques (SD).
A la part final d’aquesta fase de documentació hem fet servir un dron, que també és un dels milers d’aparells geocalitzats que utilitzem en el nostre dia a dia, per enlairar-lo a més de 250 metres d’alçada i poder veure la nostra comarca, a vista d’ocell, gairebé al complet. Amb aquesta activitat aconseguim cridar l’atenció de l’alumnat amb el dron i ens serveix com un exemple ideal per veure l’aplicació real de les coordenades que fa servir el GPS d’aquest aparell. Finalment, visualitzem les imatges enregistrades i a partir de l’observació detectem tots aquells elements del paisatge del Garraf que el caracteritzen (el litoral amb penya segats, el massís del Garraf, vegetació típica mediterrània…), així com els efectes visibles de l’acció de la mà humana en el medi natural (construcció d’habitatges, polígons industrials, carreteres, camps de conreu, espigons…). Finalment, l’alumnat pren nota d’aquestes observacions i culmina l’activitat amb una expressió escrita explicant com és el seu dia a dia, reflectint les característiques principals de la nostra comarca.
Aquest exemple pràctic explica com es desenvolupa el treball globalitzat a partir de quart. Evidentment, en els cursos dels més petits sempre es treballa de manera global. Mai es farà una classe de llengua o de matemàtiques. Al llarg de tot el cicle d’educació infantil es posen les bases de l’alfabetització, així com de la motricitat fina, o de la manipulació matemàtica d’entre altres. A partir de primària es garantitzen alguns aprenentatges bàsics i sistemàtics de lectoescriptura i matemàtiques però sense perdre mai de vista el treball globalitzat des de totes les àrees.
El 30 de gener és una dia assenyalat en el nostre calendari, ja que és el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. Per cinquè any consecutiu, des de l’escola hem volgut sumar-nos a aquesta data i, per això al llarg dels darrers dies hem creat diverses propostes que en han convidat a reflexionar plegats sobre què és la pau i tots els valors tan importants que l’envolten: solidaritat, respecte, amor, tolerància, empatia, etc. A més a més, hem volgut fer especial èmfasi en què la pau va molt més enllà de l’absència de guerres. De fet, és quelcom present en el nostre dia a dia i, per tant, nosaltres tenim un paper fonamental per aconseguir que la pau sigui una realitat.
Per això, tots els nens i nenes de l’escola, des de P3 fins a 6è, han pensat un propòsit o missatge per ajudar a fer un món millor i l’han escrit o dibuixat en un paperet i, posteriorment, guardat en un pot petit de vidre. Amb tots els pots cada curs ha creat un stand per exposar-los, creant així un espai màgic que ens acompanyarà fins a final de cur, quan compartirem i llegirem tots els nostres desitjos i compromisos per la pau.
A través d’aquesta entrada del blog volem compartir amb tots i totes vosaltres el resultat de tots els expositors de la pau que acullen els missatges de cadascun dels nens i nenes de l’escola. Esperem que us agradin i que, sobretot, ens ajudin a ser més conscients de com podem ajudar a construir un món millor.
