Un dels molts objectius que com a escola hem d’intentar aconseguir és el de preservar les tradicions i les festes per tal de mantenir viva la cultura popular. A Sitges, si una festa no corre perill és el Carnaval, ans el contrari. Tothom qui vulgui pujar en una carrossa o participar de la rua, no trobarà massa dificultats en fer-ho. Tot i així, a l’escola celebrem aquesta festa amb certa intensitat.
Fa tres anys (amb la pandèmia coma excusa), es va decidir recuperar les famoses consignes que durant moltíssims anys no havíem incorporat. I no sabem si l’any que ve les continuarem fent; dependrà, entre altres factors, del què decideixi la comissió de Carnaval.
Cada festa escolar, l’organitza una comissió representant de l’equip de mestres. S’intenta tenir en compte l’opinió de l’alumnat i es prioritza sempre el vessant educatiu. A vegades, les fetes són obertes a les famílies i altres vegades es fan de manera interna.
Concretament, aquest any, a part de les consignes setmanals, es va valorar que de cara el divendres de Carnaval, el més adient era fer una festa inetrna on els alumnes poguéssin gaudir dels balls de la resta de classes. I així es va fer.
La veritat és que la festa va sortir genial. A primera hora vam rebre la visita de sa Majestat Carnestoltes i la reina del Carnaval de Sitges. A continuació vam poder gaudir de l’apoteòsica llumenta de coreografies de cada classe per continuar amb un divertit ball carnavaler. Oer la tarda, l’AFA ens va oferir una exquisita xocolatada i vam fer una festa de disfresses lliures (no violentes).
Va ser una jornada divertida, alegre i festiva que donava el tret de sortida a diversos dies de gresca i disbauxa, això sí, fora l’escola.
Tornem dimecres, contents, però de ben segur que em cara de son.
Moltes vegades, a la gent que visita la nostra escola li sobta el fet de trobar més d’una mestra en una mateixa classe, i no només a les famílies, sinó també a companys i companyes de professió.
Molts ens pregunten: – “I què tal treballar en codocència? Com ho porteu?”
I a nosaltres ens encanta explicar-los les moltes coses que ens agraden d’aquesta metodologia; sobretot pensant en els infants, ja que reben diferents perspectives i pràctiques d’ensenyament, tenen accés a un major suport potenciant, així, el seu costat acadèmic i personal, i aprenen de manera més col·laborativa i participativa, desenvolupant al mateix temps les seves habilitats socials.
A alguns i algunes profes, però, els pot ser difícil treballar d’aquesta manera, i també és comprensible: establir rols i responsabilitats clares entre iguals pot causar confusions, especialment si tenen estils d’ensenyament diferents. Tot i això, aquests obstacles es poden minimitzar mitjançant una bona comunicació i planificació, i deixant molt clar els rols i les responsabilitats des del principi. I és que, poder compartir la càrrega de treball i administració de la classe ens permet enfocar-nos en el desenvolupament de les habilitats del nostre alumnat i adaptar les experiències d’aprenentatge per satisfer les necessitats individuals d’aquests.
A la nostra escola aquesta pràctica està força estesa entre els diferents cursos i ho portem fent de fa ja molts anys. Començant pels ambients de lliure circulació, en els quals, hi ha mestres repartides per diferents espais i comparteixen l’alumnat de dos nivells, tant a i3-i4 com a i5-1r. Però on trobem un 100% de treball en codocència és al cicle dels grans (5è i 6è), on actualment tenim dos classes de 38 alumnes amb 2 mestres per aula a 5è, i un gran grup de 50 alumnes amb 3 mestres dins la mateixa classe.
En anglès diem: “Sharing is caring”, que vol dir: compartir és cuidar-nos o, més popularment conegut com: compartir és de guap@s! I res millor que la codocència per poder compartir i millorar la nostra pràctica per desenvolupar noves habilitats! Volem aprofitar des d’aquí per reivindicar la tasca, no gens fàcil, que fem els docents del Miquel Utrillo en pro de la codocència, perquè junts i juntes, SOM IMPARABLES!
Com ja va sent un clàssic a la nostra escola, les classes de 5è han estat d’esquiada aquesta setmana. Dilluns, dimarts i dimecres han esquiat a tope, i això que hi havia alumnes amb diferents nivells d’esquí, però a dia d’avui, ja podem dir que estan fets uns esquiadors i esquiadores de primera categoria. Aquest any l’esquida ha sigut un xic diferent, hem canviat d’estació i enlloc d’anar al Port del Comte, com havíem fet durant els darrers anys, hem anat a la Molina, i la veritat és que l’experiència, a part de SUPERFREDA, ha estat genial, HA NEVAT I TOTt!!
Cada curs, el nostre alumnat de cinquè gaudeix d’un dels esdeveniments més esperats de l’etapa primària: Les colònies de neu. I és que, durant aquests dies, els nens i nenes tenen l’oportunitat d’explorar la naturalesa d’hivern, una naturalesa que alguns desconeixen pel fet de viure en una localitat costanera.
Fer ninots de neu, caminar amb raquetes per aquest paisatge, tirar-se en trineus i, sobretot, esquiar i esquiar durant 2 dies són una excel·lent manera de fomentar la salut física i mental així com l’educació ambiental.
No oblidem, però, que a part de tota la part lúdica, imprescindible en l’alumnat de primària, també hi ha la part pedagògica i social on els vostres fills i filles desenvoluparan les seves habilitats socials, descobriran altres interessos i passatemps i augmentaran la seva independència i autonomia.
Sabíem que era una aposta arriscada, que era molt difícil d’assolir i que involucràvem a gent molt diferent. Però finalment, el concert es va celebrar amb èxit. Vam fer pujar a l’escenari a més de 500 persones entre alumnes, mestres i famílies. L’Utrillo Family Band (són uns autèntics cracks i mai no els hi ho podrem agraïr suficient) va acompanyar-nos en totes i cadascuna de les cançons; i vam exhaurir les 1400 entrades de l’auditori. Però del que estem més orgullosos és d’haver pogut celebrar una festa plegats. Veníem de gaire bé tres anys de pandèmia amb moltíssimes restriccions. I no només això, abans de la pandèmia, celebràvem el concert de Nadal al gimnàs i, si bé és cert que era molt acollidor, també ho és que l’alumnat en quedava al marge ja que no podia veure l’espectacle.
Però fer l’espectacle a l’auditori del Melià té un cost molt elevat (lloguer de la sala, l’equipament material, tècnics de so, tècnic de llum, vigilància…) que s’ha pogut assumir de manera molt ajustada amb les aportacions fetes per les famílies amb la venda d’entrades.
En breu, tocarà valorar bé l’esdeveniment i començar a pensar què fer al curs vinent. Sabem que no serà una decisió fàcil i per això intentarem comptar també amb l’opinió de les famílies.
Durant les darreres setmanes, a l’escola hem realitzat portes obertes i hem rebut la visita de diferents famílies. En aquestes visites, sempre expliquem que triar escola és una decisió important perquè serà amb l’escola amb qui compartiran un dels objectius més importants de la seva vida: ajudar uns nens i unes nenes a créixer per a què visquin i convisquin en un món cada cop més incert i complicat.
Des de fa uns dies, vivim amb l’ai al cor degut a una guerra injusta (sempre són injustes) a la qual ens hi han ficat. Més enllà del debat de si de guerres al món n’hi ha hagut sempre moltes i que sovint no hi hem parat atenció, el cert és que, per la raó que sigui, aquesta guerra ens està tocant molt d’ aprop. I hi ha una realitat: en breu començaran a arribar persones refugiades a Sitges, entre ells, nens i nenes amb edat d’escolaritzar-se.
No sabem si la societat serà capaç de donar una resposta adequada; però el que tenim clar és que com a escola estarem a l’altura i serem capaços d’acollir i atendre aquells infants refugiats que ho necessitin. I ho farem per vocació, per responsabilitat social i per ètica professional. I perquè ajudar uns nens i unes nenes a créixer per a què visquin i convisquin en un món cada cop més incert i complicat també vol dir ensenyar-los el valor de la solidaritat i la companyonia cap als més desfavorits.
Com a escola, a part de donar resposta educativa als infants que puguin venir, hem volgut oferir quelcom més. És per això que al passat Consell Escolar es va proposar oferir l’antiga casa de la conserge (la Regina) com a habitatge d’acollida de refugiats.
L’Ajuntament ens ha donat l’OK i ara toca habilitar l’edifici perquè es converteixi en una llar digna ja que fa temps que no s’utilitza i està una mica malmesa.
Per fer-ho, necessitem l’ajuda de les famílies de l’escola.
Sabem que respondreu positivament perquè l’ #utrillomola gràcies a la gent que hi forma part.
